Arzobispo de Valencia, Mons.Carlos Osoro

Dilluns 07 Febrer 2011

Este primer mes de la nova web, entrevistem per primera vegada en el Moviment, a l'Arquebisbe de València, Monsenyor D. Carlos Osoro.

Monsenyor Carlos Osoro va arribar a la nostra diòcesi a mitjan any 2009 i des de llavors no ha parat de treballar en l'Evangelització de xiquets, jóvens, adults i majors per a acostar-nos més a Crist.

 

 

1. Estimat D. Carlos Osoro, quan va arribar a la Diòcesi de València, es va marcar dos prioritats que, d'alguna forma, van lligades: la família i els jóvens. Podria fer un balanç respecte d'això després d'estos anys ací a València?

R. Els balanços, certament, només els pot fer El nostre Senyor. El que sí que és veritat és que jo he fet una opció prioritària –per descomptat– per la família volent no sols accentuar la vigència de tots els moviments familiars sinó accentuar també una institució que tenim en l'Arxidiòcesi de València, com és l'Institut Joan Pau II, que és una gràcia de Déu. A mi em pareix que és un moment especialment important perquè l'Institut prenga protagonisme en tots els aspectes de la vida de la família.

D'altra banda, els jóvens certament han sigut una opció preferencial: el contacte amb ells; el poder estar on ells estan i trobar-me en les ocasions que he pogut fer-ho en diversos llocs de la diòcesi; les vigílies de tots els primers divendres en la Basílica i les que es fan els segons divendres per distintes parts de la diòcesi, són una ocasió privilegiada per a trobar-me amb els jóvens, per a poder-los parlar, per a poder orar junts, per a poder entrar en el fons de cada un d'ells i que responguen a eixa gràcia immensa que el Senyor els entrega i a la que els demana una resposta immediata. En definitiva, el balanç per a mi és positiu, torne a dir que ho tindria de fer el nostre Senyor, però és positiu. Ha sigut una entrega total a estes dos prioritats que fa quasi dos anys em vaig marcar.

 

2. A més, ha volgut impulsar com més prompte millor la renovació en la fe de tots els diocesans a través d'un projecte pastoral molt ambiciós presentat com el “Itinerari Diocesà de Renovació. Es tracta també d'una invitació als jóvens? De quina manera?

R. Certament l'Itinerari és una acció evangelitzadora, en la que els protagonistes principals són els mateixos que comencen a fer este itinerari. A l'itinerari estan invitats tots, per descomptat que també els jovens, i d'una manera molt especial ells, perquè precisament l'itinerari vol cridar no sols a qui estan ja dins de l'Església, sinó també a aquells que estan en les proximitats o lluny, perquè proven l'experiència del que significa deixar parlar a Déu al cor de cada ser humà i deixar-se fer per esta Paraula que ve de Déu. L'itinerari és una ocasió privilegiada per a créixer en totes les dimensions de la vida, també en esta dimensió que és d'una trobada amb Déu que canvia la direcció d'una existència, i esta és una invitació també als jóvens.

 

3. Si vosté fóra metge i haguera de realitzar un diagnòstic sobre com veu a la joventut espanyola en matèria de fe, quina seria la seua valoració?

R. La valoració meua és positiva, en el sentit que jo observe en la joventut una necessitat experiència de Déu, d'experiència de transcendència, d'experiència de proximitat de Déu. És veritat que la fe i l'adhesió al nostre Senyor Jesucrist, no és la mateixa per part dels jóvens; hi ha diversos nivells en què se situa la joventut espanyola, no podem parlar d'una joventut única. Hi ha una joventut cristiana molt seriosa, que s'ha trobat amb el Senyor, que dóna testimoni de Jesucrist; hi ha una altra joventut que tenint un vernís cristià, no obstant no està vivint com l'anterior, però tenen necessitat una experiència de Déu, d'alguna forma les seues maneres de comportar-se i de situar-se, les seues preguntes conjecturen esta necessitat. I açò és en general en tots els jóvens, inclús els més llunyans, hi ha necessitat de fonaments, hi ha necessitat d'afirmacions, hi ha necessitat d'experiències que transcendixen a un mateix, hi ha necessitat de buscar fonaments verdaders i respostes a les situacions més grans de la vida. I tot açò ho tenen els jóvens nostres, jo ho valore, valore la joventut molt positivament.

 

4. Monsenyor, se li coneix i admira per la seua relació pròxima amb els jóvens en diverses activitats com a vigílies, celebracions… quina resposta està obtenint per part d'ells?

R. Sincerament la mateixa que jo vaig donant, com més proximitat, com més capacitat de credibilitat cap als jóvens, trobe major resposta de proximitat cap a la meua persona i cap al meu ministeri i també respostes concretes a la credibilitat que sobre les meues paraules tenen ells. Estic molt content dels jóvens, de com són, del que volen viure, de les aspiracions fonamentals que tenen.

 

5. I ara, amb motiu del Pelegrinatge de la Creu i de la icona de la JMJ, com ha vist la implicació dels jovens?

R. Ha sigut una implicació extraordinària. Jo vos agraïsc als Juniors la implicació que heu tingut en tot el que ha suposat el recorregut per la nostra Arxidiòcesi de la Creu i de la imatge de la Santíssima Mare de Déu. Vosaltres mateixos sou conscients de la implicació que han tingut els jovens. Els jovens han donat un pas avant, han donat respostes concretes, han manifestat el seu desig d'adhesió a Jesucrist, han expressat el seu desig de caminar per la mateixa ruta que el Papa Joan Pau II els va mostrar i els va ensenyar, especialment amb la seua pròpia vida. El pelegrinatge de la Creu i de la imatge de la JMJ ha sigut una benedicció per a la nostra Arxidiòcesi de València.

 

6. Com coneix el Moviment Diocesà Juniors? Tenia constància d'algun moviment semblant abans de vindre a València?

R. Certament coneixia el Moviment perquè a Espanya és l'únic que queda de la qualitat del nombre de persones que pertanyen a ell, de l'organització que té, de la resposta que està donant als jovens i a la infància. Açò és únic i jo tenia constància d'esta realitat, però una cosa és tindre dades del que els altres et diuen i una altra cosa és veure la realitat del Moviment Juniors, que és una gràcia de Déu per a esta Església que camina a València.

 

7. De les experiències que ha tingut vosté amb el Moviment Diocesà Juniors, què destacaria d'ell?

R. Jo diria que l'entrega, l'adhesió a Jesucrist i a l'Església que tenen tots els educadors. Açò és importantíssim perquè el Moviment Juniors funcione: l'adhesió al Senyor, l'adhesió a l'Església, i l'entrega de les seues vides als xiquets és d'una qualitat tan extraordinària que jo he de dir-vos a tots públicament: Gràcies! I gràcies a Déu per fer meravelles a través de vosaltres.

 

8. Enguany el Moviment Diocesà està tractant en les seues campanyes d'animació i formació la cridada vocacional que Déu realitza. Conte'ns, com va ser la seua cridada vocacional a ser sacerdot?

R. Ja ho he contat moltes vegades. Encara que jo vaig entrar tard al seminari, després d'acabar la carrera, en el seminari, no obstant jo crec que la cridada del Senyor en la meua vida va ser des de molt xicotet. Jo recorde en el meu poble, sent un xiquet menut, de sis anys, quan van vindre uns missioners i a tots els xiquets del poble ens van preguntar qui volia ser sacerdot. Jo, amb la ingenuïtat d'un xiquet, però amb la certesa que Déu m'estava cridant, vaig alçar la mà i vaig dir: Jo, jo vull ser sacerdot. Açò no se m'ha oblidat mai. I encara que la determinació va ser més tard, no obstant pense que des de molt xicotet vaig ser cridat al ministeri sacerdotal.

 

9. Qui li va acompanyar a discernir la seua verdadera vocació?

R. Un pare jesuïta, amb el que jo em dirigia, de Santander. Ell va ser el que em va ajudar a discernir la cridada del Senyor quan ja vaig prendre la decisió d'entrar en el Seminari. Naturalment el discerniment el vaig fer abans.

 

10. Què li diria a un jove que se li acostara i li diguera que té dubtes i no sap com afrontar la seua fe?

R. Que no tinga por d'acostar-se a Jesucrist. Que no tinga por d'obrir la seua vida a Jesucrist. Que no tinga por de deixar-se voler pel nostre Senyor Jesucrist. Que no tinga por d'estar estones llargues sabent que el Senyor li està mirant. Que en eixa situació escolte El nostre Senyor. Que comence a practicar els sagraments. Que no tinga por de practicar el sagrament de la penitència i de situar-se davant del Senyor com un home amb necessitat de rebre la misericòrdia i el perdó del Senyor. Que no tinga por, sinó tot al contrari, d'assentar-se en la taula del Senyor, en la celebració de l'Eucaristia, i que entre en comunió amb Jesucrist nostre Senyor, després de preparar-se per a això. Pense que totes estes coses li ajudaran a afrontar la seua fe i a llevar dubtes, perquè és la Llum, que és Jesucrist mateix, qui lleva la foscor; és la Veritat qui elimina la mentida; és la Vida qui elimina la mort; és la Bondat la que elimina el mal. I tot això és Jesús. Acostem-nos a Jesús.

 

11. El pròxim mes d'abril se celebrarà la Trobada Diocesana d'educadors Juniors 2miliPico on tindrem ocasió de compartir junts la celebració de la vigília i múltiples experiències vocacionals. Quines paraules dirigiria als jóvens i educadors del nostre Moviment per a participar d'esta trobada?

R. En primer lloc que assistisquen a la Trobada. La Trobada és una ocasió de veure la grandesa i la gràcia de pertànyer a un moviment que té fronteres molt llargues, molt grans, a un moviment que ens fa tindre un cor més universal. En segon lloc, que participen activament en la Trobada Diocesana, que no siguen mers espectadors sinó protagonistes verdaders d'este encontre. En tercer lloc que es fien molt de Jesucrist i que posen la Trobada Diocesana en mans del Senyor i de la seua Santíssima Mare. En quart lloc que tinguen l'ocasió de viure una experiència d'Església forta, és l'Església que camina, que marxa, que anuncia a Jesucrist, que dóna rostre al nostre Senyor en esta terra i que compta amb tots nosaltres per a fer-ho.

 

12. Amb motiu de la pròxima Jornada Mundial de la Joventut a Madrid, què els diria als jóvens per a motivar-los a participar?

R. Com he dit anteriorment és una ocasió de gràcia per a veure la Universalitat de l'Església i per a veure que hi ha jóvens en molts llocs d'este món i d'esta terra que creuen en Jesucrist, que anuncien al nostre Senyor, que són testimonis del Senyor al mig d'este món, que tenen una experiència profunda de sentir-se Església de Jesucrist. Tot açò en la Jornada Mundial de la Joventut ho podem viure. Aneu a Madrid! Aneu a trobar-vos amb més jóvens cristians! Aneu i experimenteu el que és l'Església en la seua universalitat! Aneu a escoltar a qui és Successor de Pedro!, que segur que ens porta alguna paraula que motiva la nostra vida per a continuar caminant i per a continuar sent testimonis certs i veraços de Jesucrist nostre Senyor.