Vicente Pascual

Dilluns 11 Abril 2011

Vicente Pascual va ser el primer President Diocesà de Juniors M.D. i un dels directors de Juniors Escola d'Animadors en els seus inicis. Amablement ha contestat a aquesta entrevista amb el propòsit de recordar els començaments de JEA i motivar a tots els que han format part d'ella en el seu 25 aniversari.

P. Com sorgeix la idea d'iniciar el projecte de Juniors Escola d'Animadors?

R. El projecte de creació de la JEA va a l'una amb la dinàmica de consolidació del Juniors com a moviment diocesà ja que és imprescindible treballar amb els nous educadors els trets d'identitat del moviment posant en valor tot allò que pugui afavorir la seva unitat.

En aquesta decisió no va pesar tant el fet de necessitar monitors o caps de campament titulats per poder dirigir els campaments, sinó la necessitat de comptar amb educadors preparats amb una clara identitat del moviment que atenguessin el dia a dia del treball en els centres.

Al principi es va treballar des de l'Escola ETELL on en la pràctica es va crear una sotsdirecció dedicada en exclusiva a l'atenció de les necessitats de Juniors, apostant-se des de la rectoria de pastoral per un model centralitzat on l'Escola ETELL s'encarregués d'aquestes tasques prestant aquest servei a totes les necessitats pastorals d'infància i joventut.

Però l'oportunitat de crear la nostra pròpia escola es va veure clara quan comptem amb un equip d'educadors que es van poder dedicar de forma prioritària a la tasca de formar a nous educadors, que van passar després a ser professors i que va permetre constituir així un claustre estable.

El professor de l'escola ja no era un educador més d'un centre Juniors, era sobretot professor de l'escola i formador d'educadors; això es va voler ressaltar amb la imposició d'una panyoleta diferent. El professor de l'escola ja no era tant un educador d'un centre Junior sinó que realitzava una tasca diocesana de vital importància per al moviment, passava a ser formador d'educadors.

 
P. Quines dificultats es van trobar? Si les va haver-hi.

R. Aquesta iniciativa del moviment, al principi, no va ser ben entesa en la rectoria de pastoral ja que es pensava que l'Escola ETELL donava un bon servei i cobria les necessitats del moviment. Va caldre esforçar-se per explicar que la JEA era una oportunitat per al moviment, per poder canalitzar l'experiència de punts educadors que moltes vegades desapareixien sense haver pogut transmetre totes les seves vivències a altres educadors. Era una oportunitat de rendibilitzar els recursos humans que posseïa el moviment.


P. Què és el que diferencia a JEA d'altres escoles similars?

R. En la JEA es viu des del principi l'obstinació de Jesús per educar a la gent a compartir el que posseeix; es viu l'esperit de la multiplicació dels pans i els peixos (Mc 6, 35-44, parell.)

Aquest esperit de compartir i aquest efecte multiplicador, viscuts en la JEA, van ser determinants en l'inici de la marxa de Juniors com a moviment diocesà ja que els cursos de l'escola han servit perquè obríssim les nostres motxilles i poséssim a la disposició dels altres nostres experiències, jocs, cançons, oracions… fent realitat l'expressió del nostre lema “Sempre Units” i celebrant-ho com a Església que som.
 

P. Per a aquells que no ho van poder viure Què va significar el Reatillo per a l'escola? Què era?

R. Tots tenim inclinació al nostre centre Juniors. Podríem dir que el Reatillo era el Centre de tots, el centre de tots els educadors. Pel Reatillo van passar molts educadors per formar-se i compartir unes vivències i experiències inoblidables.

P. En aquest 25 aniversari, un consell per qui encara no hagi trepitjat JEA i un desig de futur.

R. Per ser educador del Juniors és important viure l'experiència d'un curs diocesà on poder contrastar les vivències que has pogut tenir en el teu centre amb la de molts altres joves dels diferents llocs de la geografia diocesana. És enriquidor i, per tant, jo diria que fins i tot necessari per tenir una idea clara del que és el nostre moviment i descobrir la seva dimensió d'Església diocesana.

És una pena no poder gaudir del que va suposar en el seu moment el Reatillo, crec que caldria treballar per aconseguir de nou un Alberg diocesà on poder conviure tots, on enriquir-nos, on aportar el nostre granit de sorra per anar fent realitat el nostre moviment perquè para alguna cosa és un moviment, per poder anar fent-ho dia a dia entre tots.

Sempre Units!