Rafael Olmos

Dilluns 21 Novembre 2011

Rafael Olmos va ser el primer director de Juniors Escola d’Animadors. Amb motiu de la celebració del 25 aniversari de JEA es confessa i fa un repàs dels seus anys com a director així com de les primeres experiències.

P. Para què neix Juniors Escola d’Animadors?
R. La JEA neix amb vocació de servei als joves educadors i monitors que volen donar una resposta compromesa a la seva fe i a la seva vocació per la infància i l'adolescència. Necessiten fer un pas més en la seva formació cristiana i en la seva preparació tècnica per millorar en la tasca que assumeixen en les seves parròquies. Recordo un bon dia en el qual, Vicente Pascual, llavors president diocesà del Junior, em va proposar començar un projecte nou, una Escola d'Animadors pròpia. I, sense pensar-m'ho, ho accepto. He estat sempre un amant de la frontera.

P. Com es va preparar l'inici?
R. Abans d'iniciar la tasca, Vicente Pascual i jo ens marxem a l'estiu a Barcelona, a una trobada d'Escoles d'Animació i Temps Lliure cristianes. Arribem des de Catalunya, País Basc, Mallorca, Saragossa, València… França era referent en aquell moment al món de l'oci i temps lliure. Allí descobrim que ens quedava molt per fer, però que teníem la il·lusió necessària i el suport que ens prestaria aquesta Associació.

P. Quins van ser els primers passos?
R. Record que en un de les trobades Junior, aprofitem per reunir als educadors amb formació acadèmica apropiada, segons la normativa legal, que es van oferir com a voluntaris i organitzar-nos segons les matèries a impartir. També es van començar a dissenyar els materials dels cursos. Guardo en la memòria encara la imatge d'un grup de joves reunits al voltant d'una llarga taula, tota plena de possibles materials i preguntant-nos què seria això de l'educació en el medi ambient. Van ser temps de dubtes de com havia de treballar la JEA: cursos centralitzats, cursos a la carta per a les rectories que ho sol·licitessin, ubicació dels cursos, organització de les fases (alfa, beta...), materials de formació i el seu disseny...

P. Com va ser el primer intensiu?
R. El primer curs intensiu ho realitzem a Bunyol, en l'actual col·legi diocesà Sagrada Família-Talaia durant la Setmana Santa. La matrícula va ser al voltant de 40 persones i tots eren educadors amb experiència i recorregut dins de Juniors, M.D. L'ambient era com estar de campament amb un grup d'amics en total sintonia. Treball, diversió compartir experiències, cantar, fer esport, excursió al Tourche, joc nocturn pel proper Castell de Bunyol adornat amb les seves escultures avantguardistes, etc. Vam haver de superar la crítica dels rectors que buidàvem de joves l'església per a la celebració de la Setmana Santa. I un problema afegit, vam haver de buscar un sacerdot lliure en aquestes dates tan assenyalades per celebrar-ho a Bunyol. Trobem un sacerdot per a les celebracions i una jove monja, assistent al curs, va plantejar una celebració de Pasqua jove que encara avui recordo especialment.

P. Què destaca de la seva estada al capdavant de JEA?
R. El record que guarde de JEA és d'efervescència dins i fora de l'Església, moltes ganes de treballar, d'avançar, de servir a tots els joves del Junior en el seu camí de compromís envers la infància i adolescència del seu barri o poble, de la seva parròquia. La il·lusió de crear un espai d'intercanvi d'experiències que obrís horitzons als nous educadors, de consolidar un estil de treball, d'harmonitzar educació en la fe-animació-temps lliure. Crec que quan una persona vol dedicar-se a la realització d'alguna tasca ha de preguntar-se abans si té voluntat -necessària, però no suficient-, aptituds personals i formació necessària per exercir-la adequadament. Juniors, M.D. necessita educadors amb aquests tres requisits bàsics per portar endavant el seu projecte educatiu. JEA és referent per a aquesta formació específica.

P. Un consell per al futur.
R L'educació en la nostra societat està en fase de reajustament i Juniors MD i JEA han de romandre atents als canvis que es vénen i que poden repercutir en la formació i titulació d'animadors i monitors juvenils i donar resposta a ells. 

En paraules de Rafael Olmos: “Fa 25 anys es va determinar valentament –gairebé amb gosadia- aprofitar l'oportunitat que la llei ens brindava. Hui estem celebrant amb alegria aquella decisió.I certament, el Junior uneix”.