25 desembre 2011
Ets un dels nostres
Juan 1, 1-18 (Solemnitat Nativitat del Senyor)
Hi ha una mica més gran en una família que el rebre a un nou membre dins d'ella? Nosaltres som família i, per això mateix, els nostres sentiments afloren: ha nascut el nostre Germà Major i, això, és un motiu de profunda i sincera alegria.
Com els pastors, davant de Jesús, deixem l'ofrena de la nostra oració, de la nostra pobresa i de la nostra fe.
Un gran regal, embolicat en pobresa, se'ns dóna en aquest dia. Serem capaços d'intuir el que amaga l'aparença d'un Nen? Darrere de tot aquest Misteri ens espera una gran sorpresa: el poder ser fills de Déu. Avui, entre palles, se'ns manifesta l'amor de Déu. Què bé seria que, en sortir de la celebració nadalenca, en tornar de nou a la vida des d'aquest pessebre d'amor i d'humilitat, diguéssim: Sóc fill de Déu! Som fills de Déu! No ens ha pogut ocórrer una mica millor!
En apropar els nostres ulls fins al portal veiem que, la Paraula, per fi s'ha fet carn. Veiem amb els nostres propis sentits a Jesús, ho palpem amb les nostres mans, ho sentim en el més profund del nostre cor. El misteri del Nadal és precisament aquest: la Paraula de Déu ha vingut a la nostra trobada en Jesús. Oh Enmanuel!Oh, Déu-amb-nosaltres! Benvingut siguis! Els nostres ulls necessitaven una mica d'esperança i de llum. Gràcies, Senyor, per haver aterrat literalment en les nostres vides. Gràcies, Senyor, per no haver-te quedat per sempre i per sempre entre els núvols! Avui, Senyor, comparteixes les gelis de la nostra humanitat. Serem capaços nosaltres de compartir i de pregonar la teva divinitat? Feliç Nadal, Senyor!
Germans, és Nadal. Cantem el que sentim i veiem: Jesús ha nascut. I, creiem, perquè hem vist. Què veiem? L'Amor de Déu humiliat, de genolls davant la humanitat. És el crit que, en aquest dia, surt de les entranyes més pures de la nostra Església: HA NASCUT!
Que el Senyor canviï la nostra història. El món, embolicat en foscor i preocupacions, necessita d'un Nen que li aixequi l'ànim, que li rebaixi l'orgull i la temptació de ser com a “déu” oblidant-se de Déu.
Que el Senyor canviï els nostres cors. Els homes, decebuts i de tornada de tantes falses promeses, ens deixem guiar per la bellesa del Sant Nadal. Un Nadal amb el color de la bondat de Déu i sembrant-se a l'interior d'aquells que saben rebre-la de front i no d'esquena.
Oh, Senyor. Gràcies per haver entrat per la porta petita. El teu Naixement és una gran lliçó per a la nostra suficiència: Estem tan acostumats a sortir i entrar per portes grans! Benvingut siguis a la nostra terra. Que ens portis allò que més necessitem i que no sempre demanem: la salvació.
Que gens en aquest dia enteli el sentit més profund del que celebrem. Que les nostres cases no ens impedeixin veure la humil *gruta de Belén. Que les nostres fragilitats no siguin obstacle per contemplar la bellesa del pessebre. Que els sorolls no s'imposin al llenguatge musical i celestial dels àngels. Que altres déus (consum, viatges, parenceries comercials….) no aconsegueixin doblegar-nos i allunyar-nos d'Aquell que és Déu Veritable en un portal: JESUS.
No ho sentiu? Ha vingut! Ha nascut! Només necessitem el silenci, la sorpresa, el cor obert i mirar cap al portal.
Feliç Nadal!
ET VAS FER CARN! ET VEIEM, SENYOR!
Javier Leoz
On veure't, Déu dels núvols i dels cels?
On descobrir el teu rostre, Déu invisible i Sant?
Anem! Anem!Ens espera el Misteri dels segles!
Allà, al fons, en una *gruta traspassada pel fred
contemplarem i trobarem al Déu amb nosaltres:
JESUS! JESUS ÉS EL ROSTRE DE DÉU!
Ara, en veure't petit i en un pessebre,
descobrim els quirats del teu amor
Sabem que, ens faltaran moltes coses en la vida,
però que, a partir d'ara, mai ens faltaràs Tu.
T'HAS FET CARN….I ENS DOL, SENYOR!
Per què tanta obstinació i tanta bogeria?
Per ventura no saps el que t'espera en aquest món?
Has oblidat que, els nens, no són ben rebuts?
No t'has assabentat, oh Déu,
que confonem amor amb plaure,
felicitat amb tenir o treva amb pau?
T'HAS FET CARN….I ENS DOL, SENYOR!
Ens dol que un Déu tan diví, sigui humà
Que descendeixis tant i tan radicalment
No era suficient parlar des de l'espai celeste?
No estaràs arriscant massa en aquest bressol
que és preludi i camí d'una altra, també de fusta,
aixecada en un alt en forma de creu?
Avui, en aquest dia de Nadal,
i encara que ens dolgui adorar-te pobre i infant
cantem la teva arribada i ens felicitem per la nostra sort;
És possible la salvació i la vida futura
Que els homes siguem més germans
Que, el penell de la nostra existència, anotació cap al cel
Que, Déu, sigui la garantia del nostre matí
T'HAS FET CARN….I HO AGRAÏM, SENYOR!
HAS VINGUT A SALVAR-NOS!
Amén
