
15 gener
On trobar avui a Jesús enmig del soroll, gratacels, llums de neó o de tantes ofertes i rebaixes que ens sedueixen a primera vista, més que les paraules de l'Evangeli? Com donar amb este Senyor que en la seua invitació “veniu i ho veureu” no desitja una altra cosa sinó que tinguem experiència personal amb Ell i d'Ell?
Difícil ho tenim. Hi ha tantes portes i amb tantes veus que ens conviden a descobrir altres horitzons que no siguen els de la fe! Existeixen tantes ideologies que estableixen i manipulen els nostres camins! És bo, per a topar-nos amb Jesús, trencar amb aquelles barreres de superficialitat que ens espenten a nadar sobre aigües perilloses o a caminar sobre terres movedisses. I, a més de trencar amb la trivialitat, també seria positiu en el nostre intent de descobrir i d'estar més units a Crist, desprendre'ns de les pors que ens tenallen; de deixar a un costat aqueixos temors que paralitzen aqueixa curiositat que hem de posseir tot cristià: On viu Jesús? Què hem de fer per a viure amb Ell i en Ell? Què comportarà l'ésser amic del Senyor?
Moltes vegades, des d'una òptica merament social i en detriment de l'espiritual, se'ns ha contestat que Jesús està i viu entre els pobres, en els perseguits, en els quals no tenen pa, en els ajusticiats o difamats, en els abatuts o marginats, etc. Però…no és menys veritat que, al Senyor, ho hem de cercar en l'escolta freqüent de la seua Paraula. En l'oració personal o comunitària. En la contemplació i celebració dels seus Misteris.
No és bo, que deixant-nos portar per ideologies predominants, reduïm la nostra cerca de Jesús per conductes exclusivament tamitzades amb el compromís humanista, social o caritatiu. És més; quan un aconsegueix una experiència, cara a cara, amb Ell que és salvació i vida, a continuació se sent enviat i obligat a treballar per aquelles persones que pateixen aqueixes situacions d'extrema gravetat i a descobrir en elles el rostre dolent de Jesús. En quants moments i accions, sense adonar-nos, ens podem quedar en una exploració de Jesús purament humana (no divina). En una opció pel benestar material (no espiritual) o en un millorar els aspectes externs de la humanitat oblidant la seua identitat cristiana.
Avui en preguntar a Jesús “on vius, Senyor?” seria bé el reafirmar el nostre compromís cristià. Jesús viu enmig de nosaltres i molt especialment amb la seua presència real en l'Eucaristia. Li demanem de tot cor que romanga al costat de nosaltres i que, els camins que triem per a cercar-li, siguen senderes de comunió, de fe, de conversió i d'esperança fonamentats en l'Evangeli.
On vius, Senyor? Que la resposta de Jesús no siga la que tantes vegades pretenem: en el camí fàcil, en el tot val, en el fer simplement el bé, en una Església a la nostra mesura, descafeïnada o en un Evangeli esbiaixat o endolcit per a segons qui , com i quan.
I és que, el Senyor, és qui ens deu indicar on viu, com viu i de quina forma viu.
Passem…i vegem!
ANIRÉ AMB TU, SENYOR
Per a sabent i veient on vius i com vius
viure per a Tu, amb tu i per als altres.
Perquè, els meus dies, no sempre estan satisfets de vida
ni, els meus llavis, desgranen paraules de debò
Perquè, els meus camins, no sempre són els teus
ni, les meues veritats, són la Veritat del teu Regne.
ANIRÉ AMB TU, SENYOR
Per a servir-te anunciant el teu Evangeli
i, pregonant-ho de franc,
saber que és el més gran que em pot ocórrer
el més grandiós que, en el teu nom, jo puc fer
ANIRÉ AMB TU, SENYOR
I, on tu vages, amb tu i per Tu ho faré:
Si hi ha sofriment, seré mà tendida
Si brolla el plor, desdoblegaré el mocador del meu consol
Si no clareja, irradiaré la llum de la teua presència
ANIRÉ AMB TU, SENYOR
Perquè, anar agarrat de la teua mà,
és sentir que el cel m'espera
És creure en un matí millor
És enyorar aqueixa Ciutat sense llàgrimes ni dolor
ANIRÉ AMB TU, SENYOR
I, quan veja on i com vius,
sabré que l'AMOR ho pot tot
entendré que l'AMOR ho val tot
comprendré que l'AMOR ho inunda tot
ANIRÉ AMB TU, SENYOR
Perquè, viure on el teu vius
és tal vegada, i amb molt, el millor lloc
on ser feliç i romandre per sempre
Amén.