12 febrer de 2012
Si Tu vols….i jo et deixe
Mc 1, 40-45 (6é Diumenge T.O)
Hem assistit en estes setmanes precedents a les cartes de presentació de Jesús. Sabem qui és (o almenys tenim una idea d'Ell) i fins al què projecta: que el seu Evangeli explique, entre nosaltres, amb els suficients suports i entusiasme perquè, lluny d'afeblir-se, es mantingui viu, operatiu, profètic i presentat com a gran notícia enmig del telenotícies pessimista i fosc al com assistim un dia sí i un altre també.
Senzilla però emotiva oració la del leprós de l'evangeli d'aquest dia: “si vols”. Mai, en tan poques paraules i amb tan poca veu, trobem la clau per arribar-nos fins a Déu: la humilitat. Va ser, entre unes altres, la porta que Ell va utilitzar per entrar al món: es va fer home.
Per això avui, directament, com ho va fer aquell leprós en el seu moment, com a humil fe li diem:
-Si vols, Senyor, envia'm una mica de llum. Estic confós. No encert a l'hora de parlar de tu als nens i xavals del meu Centre Juniors. Sembro i, lluny de recollir, sego el contrari.
-Si vols, Senyor, dóna'm un grapat d'esperança. Em produeix ansietat i fins a preocupació quan, la qual cosa m'envolta, és contrari a la missió que la teva m'encomanes.
-Si vols, Senyor, fes que em senti un captaire. Però un captaire del teu amor. Que tingui necessitat de Tu, tanta o més, com la va tenir aquell leprós que, sent rebutjat per tots, humilment et va conquistar a Tu.
Estem tan acostumats a l'oració ràpida i superficial que, en moltes ocasions, ens importa poc o gens tractar al mateix Déu de “tu”. Donem un marge tan gegantesc a la seva misericòrdia (que la té) que, en ocasions, som incapaces de reconèixer aquestes afeccions internes (que afecten a l'ànima, als pensaments o al cor) i que ens impedeixen estar en harmonia amb els quals ens envolten i també en comunió amb el Senyor.
Com a cristians Què volem? Apropar-nos o allunyar-nos de Jesús? Confiar en Ell o per contra donar per bons tots els nostres comportaments, justs tots els nostres plantejaments o rectes tots els camins que triem? Tan nets ens creiem i fins a ens veiem? Doncs, la realitat és que no. Som leprosos que necessitem la sanació profunda que ve a portar-nos Jesús. Al més aviat possible ho reconeguem, abans sanarem.
Resar, presentar al Senyor les nostres necessitats, no es pot convertir en amenaça o xantatge: “si ets fill de Déu baixa de la creu” (Mt 27,41). Tot el contrari; conscients d'aquestes lepres que ens sacsegen per dins i per fora en forma de preocupacions, depressions, orgull, rancor, enveja o malalties físiques ens ha de portar a desgranar senzillament: “sé que Tu ho pots, Jesús: ajuda'm a seguir endavant. Purifica de la meva humanitat allò que em distancia de Tu, totes aquestes ferides per les quals, per molt o per poc, sagno, m’automargine i no viu”.
Se sol dir que, amb mel, s'aconsegueix més que amb fel. Que la nostra fe, profunda i serena, vigorosa i humil, sigua la millor forma de voler-nos a nosaltres mateixos i de col·locar al Senyor en el lloc que li correspon: ÉS DÉU! Té el seu ritme, porta el seu pas….i només falta que tinguem ganes d'Ell, apetit d'Ell, seguretat en Ell. Ja ho volem?
HO DESITJO TANT, I TU HO SAPS!
Viu i, sense adonar-me, no ho faig com Tu volguessis
i avanço recobert i disfressat
de les noves lepres amb les quals el món m'envaeix.
Algunes, et confesso Jesús, fins a les considero virtut
Desitjo tant, oh Senyor, desprendre'm
de tot allò que em fa gran als ulls del món
anhelo tant, oh Senyor, guarir-me
d'allò que m'impedeix abraçar-te
amb totes les conseqüències.
Tu, Senyor, Tu ho saps tot.
SI vols, Jesús, pots netejar-me:
de la mandra que em paralitza
i em converteix en fre i obstacle del teu Regne
Del relativisme que em tranquil·litza, adorm
i em confon en donar la falsedat per veritable
o a veure el bé com a dolent i el noble com a caduc
DESIG TANT SENYOR QUE EM NETEGIS!
Que et necessiti,
com el llaurador demana l'aigua per als seus camps
Que et busqui,
com el muntanyenc enyora les cotes altes
Que et desitgi,
com el nen ve de gust els braços de la seva mare
Que confiï en Tu,
sabent que Tu ets mèdic que mai falla
Ojala, Senyor, en la meva oració no sempre humil
em presenti davant teu com el que sóc, i de vegades oblit:
limosnero de la salut que m'ofereixes
pordiosero del teu amor gratuït i desinteressat
menesteroso de les teves gràcies i del teu alè.
Tu, Senyor, saps quant…però quant el vull
Tu, Senyor, saps quant….necessito d'una neteja a fons.
AMÉN
