Centenars de Juniors viuen amb intensitat el Jubileu de Roma
Van viatjar fins a Itàlia al costat de la Delegació d’Infància i Joventut de l’Arxidiòcesi, les seues parròquies o per lliure
Del 27 de juliol al 4 d’agost van participar en eucaristies i vigílies i van conéixer algunes localitats pròximes mentre compartien la seua fe
“Enriquidora”, “renovadora” o “inoblidable” són alguns dels adjectius que utilitzen per a definir la seua experiència
Més enllà dels campaments organitzats pels Centres Juniors, l’esdeveniment més destacat per al Moviment aquest estiu ha sigut la peregrinació realitzada amb motiu del Jubileu 2025, que va tindre lloc la primera setmana d’agost a Roma i els seus voltants. Centenars d’Educadors i Educadores Juniors, així com adolescents de l’etapa d’Estil de Vida, van participar en aquesta experiència que tan sols se celebra de manera ordinària una vegada cada 25 anys.
Prop de 3.000 pelegrins van assistir a aquest important esdeveniment al costat de l’Arxidiòcesi de València, 1.800 al costat de la Delegació d’Infància i Joventut i la resta a través de les parròquies. Per aquest motiu, resulta molt complicat calcular quantes d’eixes persones formen part de Juniors M.D. No obstant això, el Sempre Units!, les banderes amb el crismó, les panyoletes i la identitat del Moviment van estar molt presents durant el viatge, en el qual van obtindre la indulgència plenària.
(Fotografia: V. Gutiérrez / Delegació Mitjans Comunicació Arquebisbat València)
“Com a Educador estàs acostumat a ser tu el que organitzes i de tant en tant està bé ser el qui rep eixa organització, sobretot també per a aprendre també a deixar-se portar. I a l’hora de compartir i viure la fe a tot Educador Juniors li aporta, perquè aportar a la teua fe és aportar a la teua labor com a Educador”, considera el Tresorer Diocesà, Juan Jiménez.
Al voltant de 700 joves van decidir viure l’experiència en el seu format més estés, és a dir, del 27 de juliol al 4 d’agost. Per aquest motiu, van partir des de València en 13 autobusos noliejats per la Delegació d’Infància i Joventut, permetent-los realitzar diferents activitats abans d’assistir als actes centrals de la peregrinació. D’aquesta manera, van estar diversos dies en ciutats com Perugia, Civitavecchia, Assís i Roma, on van participar en eucaristies i van conéixer alguns dels edificis i monuments més representatius.
(Fotografia: V. Gutiérrez / Delegació Mitjans Comunicació Arquebisbat València)
Entre ells, a Roma van visitar el Santuari de Nostra Senyora del Diví Amor; i a Assís van descobrir la Basílica de Nostra Senyora dels Àngels, on es troba la Porciúncula, una xicoteta capella Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en la qual Sant Francesc va descobrir la seua vocació. En aquesta mateixa localitat també van visitar la tomba del jove Carlo Acutis, que serà canonitzat el pròxim 7 de setembre.
(Fotografia: V. Gutiérrez / Delegació Mitjans Comunicació Arquebisbat València)
“Crist ve amb nosaltres”
Sens dubte, un dels moments més emotius per als valencians i valencianes desplaçats fins a Roma, a més de la trobada amb tots els espanyols del dia 1 d’agost, es va viure el 31 de juliol en la Basílica de Sant Pere del Vaticà. Allí van assistir a una eucaristia presidida per l’Arquebisbe de València, monsenyor Enrique Benavent, i concelebrada pels Bisbes auxiliars, sacerdots i seminaristes. “Per què caminem amb esperança?”, es va preguntar Benavent durant l’homilia.
“Perquè no caminem sols, perquè Crist ve amb nosaltres, camina amb nosaltres, està al nostre costat, ens va indicant el camí i ens porta al fet que no oblidem que la meta d’aquest camí és el regne de Déu”, va respondre. L’Arquebisbe va recordar als presents que Crist “ens dona forces quan ens fallen les forces i ens dona esperança quan ens falla l’ànim, ens dona il·lusió quan vivim moments de debilitat i patiment”.
(Fotografia: V. Gutiérrez / Delegació Mitjans Comunicació Arquebisbat València)
El moment cim de la peregrinació es va dur a terme els dies 2 i 3 d’agost en una gran esplanada de la zona de Tor Vergata, situada als afores de la capital italiana. Més d’un milió de persones van compartir una vigília i una eucaristia, totes dues celebracions presidides pel Papa, Lleó XIV. El Sant Pare va dir que “l’esperança no quedarà defraudada, perquè l’amor de Déu ha sigut vessat en els nostres cors per l’Esperit Sant, que ens ha sigut donat”. “És la trobada amb Crist Ressuscitat el que canvia la nostra existència, la qual cosa il·lumina els nostres afectes, desitjos i pensaments”, va assegurar.
El Tresorer Diocesà, Juan Jiménez, que va participar en el Jubileu al costat d’altres companys de la seua parròquia, agraeix a la Delegació d’Infància i Joventut l’esforç realitzat per a poder organitzar una peregrinació com aquesta. “Les persones que integren la Delegació són una peça molt important i ho fan per amor a Jesucrist i a nosaltres, els joves”, sosté. “En la Delegació, de la qual jo vaig formar part, sempre estan disposats a assumir la dificultat que implica encarregar-se d’un esdeveniment com aquest, per això anime a tots els Educadors a participar en tot quant proposen”, afig.
Testimonis
Totes aquestes vivències van provocar emocions de les quals romanen durant molt de temps. Un mes després d’haver tornat, alguns dels Educadors i Educadores que es van atrevir a viure l’experiència reflexionen sobre un Jubileu que els ha deixat empremta. “Bonica”, “inoblidable”, “renovadora”, “enriquidora”, “especial” o “emocionant” són alguns dels adjectius amb els quals aquests joves defineixen la peregrinació. Aquest grup de joves destaquen que van poder tindre una “trobada íntima amb el Senyor”, que va haver-hi molt bon ambient i que van descobrir que hi ha més joves que comparteixen la seua fe dels quals s’esperaven.
Nom: Mireia Puchades Alcaraz
Centre Juniors: Shalom (Torís)
Com definiries la teua experiència en el Jubileu?
Van ser uns dies de retrobament amb el Senyor, de ser testimonis d’un trosset del cel i de veure com Crist ressuscitat viu en tants i tants joves.
Què és el que més et va agradar de la peregrinació?
El que més em va agradar de la peregrinació va ser veure una Església tan viva i amb joves amb tanta força; i els llaços tan grans que es creen eixos dies amb la gent amb la qual comparteixes molts moments.
Creus que la teua participació t’ha ajudat en el teu creixement en la fe?
Sens dubte. Mantindre la nostra pròpia foguera interior de Fe viva és complicat amb tots els estímuls exteriors… Però arriben aquests moments en els quals tot l’exterior és Crist i tot el que trobes és un Déu viu; i llavors t’adones que Ell està en tu i en molts joves més i que, malgrat tot, té un sentit.
Com animaries a altres joves a inscriure’s en el futur en trobades similars?
Des del testimoni, és una part fonamental contar el que hem viscut, com hem rigut, com gent que no coneixes en moments d’emoció et regalen una abraçada. Sens dubte, són experiències que tots hauríem de viure una vegada en la vida.
Nom: David Carpio
Centre Juniors: Axenia (Ayora)
Com definiries la teua experiència en el Jubileu?
Com un retrobament íntim amb el Senyor i una oportunitat d’aïllar-nos de la vida diària i les preocupacions que comporta, podent així valorar encara més eixa comoditat que tenim. Trobant també en la complexitat i el dur d’aquests dies la fortalesa necessària per a la missió particular en cada aspecte de la vida.
Què és el que més et va agradar de la peregrinació?
No es tracta de què, sinó del per què. Perquè aquestes experiències es valoren en el seu conjunt, i en aquest cas diria que l’experiència em va agradar especialment per la companyia, les trobades casuals i la unitat amb un molt bon ambient.
Creus que la teua participació t’ha ajudat en el teu creixement en la fe?
Sí, perquè en aquestes trobades, fins i tot sent un no parar, es descansa, però en el Senyor. Perquè tot l’allunyat que tenim a Déu en l’enrenou diari, en aquestes experiències ens permet acostar-nos a Ell i escrutar la nostra vida per a aconseguir eixe nou començament des de l’esperança i la conversió.
Com animaries a altres joves a inscriure’s en el futur en trobades similars?
És complicat tindre una resposta clara i estandarditzada que convença. Només des de l’experiència i des d’un testimoni de veritat es pot animar. Però sempre que els joves estiguen disposats a eixir de la seua comoditat i trobar altres fonts d’alegria que desconeixen i que estan molt allunyades de la rutina habitual.
Nom: Óscar
Centre Juniors: Sant Nicolau (Gandia)
Com definiries la teua experiència en el Jubileu?
Més que una experiència va ser una vivència, una d’eixes que et marquen i de les quals et recordes tota la vida. Va ser una cosa tan increïble i única, amb tantes emocions sentides en una setmana… Experiència que, a més, agraïsc poder compartir-la amb la gent del meu Centre i d’altres Centres Juniors amb els quals compartim moltes coses. Va ser un regal.
Què és el que més et va agradar de la peregrinació?
Diria que van ser els moments de celebració en multitud, com la trobada d’espanyols, el de valencians i, sobretot, en Tor Vergata. Allí vaig tindre una sensació difícil de descriure que no havia sentit des del 40 aniversari de Juniors, però que em va fer adonar-me que allí és on volia estar.
Creus que la teua participació t’ha ajudat en el teu creixement en la fe?
Va ser un retrobament amb el Senyor i un tornar a tindre eixa esperança o eixa flama interior necessària per al treball dissabte a dissabte al Centre i després en els campaments.
Com animaries a altres joves a inscriure’s en el futur en trobades similars?
Sé que sona obvi, però han de deixar-se portar. En aquestes experiències has de llançar-te sense pensar-ho molt. Hi haurà molt de cansament, i tal vegada el dormir o el moment de la higiene personal siguen durs, però després el que t’emportes en la memòria és tan especial que haurà valgut la pena.
Nom: Juan Jiménez (Tresorer Diocesà)
Centre Juniors: Epifania del Senyor (València)
Com definiries la teua experiència en el Jubileu?
La definiria com molt plena, sobretot pel lema del Jubileu i el que significa. Que a la gent se li done esperança en alguna cosa que vol és el millor. I al final, l’esperança que Déu està en la meua vida, que m’ajuda en totes les coses que em fan patir, en tots els reptes, en Juniors, en la meua parròquia, on treballe, en la família… Sempre et fa sentir acompanyat. I llavors, com s’ha reforçat això tant i tot anava sobre la base de l’esperança, jo diria que molt plena. Estic molt content.
Què és el que més et va agradar de la peregrinació?
A part de l’esperança, poder gaudir de la companyia. He estat en altres trobades i sempre he gaudit compartint amb la gent, cantant, xarrant… A mi sempre m’ha agradat molt. Més enllà de la procedència, hi ha alguna cosa que ens uneix i això ens ajuda a veure la universalitat de l’Església.
Creus que la teua participació t’ha ajudat en el teu creixement en la fe?
Crec que sí. És veritat que és un impuls i la fe no es basa en impulsos. No obstant això, sí que va acompanyada d’impulsos i és necessari que hi haja moments en els quals, de manera més intensa, com aquest Jubileu, es plantegen coses o que eixa fe es visca de manera mes intensa que en el dia a dia. Això em dona alegria, m’ajuda a descansar i és una bona manera de viure la meua fe. Dona gust tindre aquest tipus de trobades, perquè m’alegra tindre eixa fe i compartir-la.
Com animaries a altres joves a inscriure’s en el futur en trobades similars?
Al final, aquestes trobades estan especialment pensades per als joves, perquè només es poden viure així sent joves. Tens una responsabilitat limitada i no tens una família que depenga de tu. Només has de gaudir, deixar a un costat les preocupacions i centrar-te en el Jubileu, en el que estàs vivint, en les visites, en les reflexions… A més, els diria que a temps de penedir-se sempre estan. Penedeix-te després, potser, per haver anat i perquè t’esperaves més, però el Senyor t’està esperant i també cal donar-li eixes oportunitats perquè et parle en un moment concret. I jo crec que el Jubileu també és un moment concret en el qual et pot parlar el Senyor.
Com pot ajudar als Educadors un esdeveniment mundial com aquest?
Aquest tipus d’experiències ens fan posar-nos als Educadors en la pell dels xiquets, és a dir, anem a un lloc en el qual està tot organitzat. Com a Educador estàs acostumat a ser tu el que organitzes i de tant en tant està bé ser el qui rep eixa organització, sobretot també per a aprendre també a deixar-se portar. I a l’hora de compartir i viure la fe a tot Educador Juniors li aporta, perquè aportar a la teua fe és aportar a la teua labor com a Educador.
Sempre diem que cal apostar per la diocesanitat i aquest esdeveniment era una bona manera de fomentar-la. Creus que els Educadors són conscients de la importància d’involucrar-se en trobades d’aquest tipus?
Som conscients que la diocesanitat suma, perquè un Educador Juniors és un Educador diocesà i quan fem trobades, encara que siguen a nivell de Zona o Vicaria, al final és una trobada diocesana. Per això, els Educadors Juniors, molt en l’arrel hem de tindre en compte la importància de la diocesanitat i l’important que és a l’hora de relacionar-nos amb altres Educadors cristians i amb altres realitats cristianes; i estar oberts a conéixer-los. Per exemple, en les parròquies o altres Centres Juniors hi ha altres maneres de veure les coses. Això es veu molt en JEA, on es comparteix molt. En el MAT i el DAT es comenta molt el que fan en els Centres i això, al final, és apostar per la diocesanitat.
Tomás Muñoz
i Salvador Ros
Parròquia La Asunción-Amparo Alabarta (Torrent)
Com definiríeu la vostra experiència en el Jubileu?
La participació en el Jubileu va ser enriquidora i renovadora, un augment/pic a nivell espiritual dins de la nostra fe.
Què és el que més vos va agradar de la peregrinació?
Per a nosaltres, el jubileu va ser un colp de realitat referent a la comunitat cristiana jove. Va ser impactant la quantitat de joves que van poder participar en aquests dies, acostar-se més a Crist i conéixer al nou Papa Lleó XIV.
Creus que la teua participació t’ha ajudat en el teu creixement en la fe?
Sí, en aquests dies hem pogut enfortir la nostra fe.
Com animaríeu a altres joves a inscriure’s en el futur en trobades similars?
És una oportunitat impressionant, on la millor opció és vindre sense expectatives ni prejudicis i deixar-se portar.
Nom: Mario Gómez Lerma
Centre Juniors: Aigua Viva (L’Eliana)
Com definiries la teua experiència en el Jubileu?
Per a mi el Jubileu va ser una experiència inoblidable on vaig poder conéixer a gent d’altres llocs i acostar-me més a Déu. Tot això, combinat amb el fet que és la primera peregrinació que m’ha sigut possible fer per la meua edat (17 anys), va fer d’aquesta experiència un record per a tota la vida.
Què és el que més et va agradar de la peregrinació?
Va haver-hi diversos moments que em van encantar. Però, si m’haguera de quedar amb un només, jo crec que seria la trobada d’espanyols, perquè veure a tanta gent d’una edat similar a la meua omplint fins als topalls la plaça de Sant Pere va ser impressionant, a més que els testimonis i les missa van ser preciosos.
Creus que la teua participació t’ha ajudat en el teu creixement en la fe?
Definitivament, sí; perquè el fet de visitar llocs tan importants per al cristianisme com Assís o la basílica de Sant Pere, o escoltar el Papa en Tor Vergata, em va permetre veure d’una forma distinta a Déu, acostant-me més a Ell. A més, veure a tanta gent unida per la fe cristiana em va fer adonar-me que hi ha molts més joves que comparteixen la meua fe dels quals m’esperava.
Com animaries a altres joves a inscriure’s en el futur en trobades similars?
Jo els diria a tots eixos joves que dubten entre si anar o no, que s’animen. A mi al principi no m’abellia massa anar i ara, després d’haver pogut viure totes eixes experiències que m’han permés tant acostar-me més a Déu i conéixer millor al meravellós grup que m’ha acompanyat, el repetiria al 100%. Al final, són experiències que conforme vas creixent se’t va complicant viure-les de la mateixa forma i, al cap i a la fi, aquestes es convertiran en records que t’acompanyaran la resta de la teua vida.
Nom: María Palomares
Centre Juniors: Santo Ángel Custodio (València)
Com definiries la teua experiència en el Jubileu?
Va ser una experiència molt bonica. M’ho vaig passar genial, vaig conéixer a molta gent nova i vaig sentir una cosa molt especial en els moments d’oració i reflexió. A més, va ser bonic veure a tants joves junts per una mateixa raó.
Què és el que més et va agradar de la peregrinació?
El que més em va agradar va ser l’ambient que es va crear entre tots: cantar, caminar junts, riure’ns… I també els moments de silenci i oració. Vaig sentir que Déu estava més prop de nosaltres i això em va marcar molt.
Creus que la teua participació t’ha ajudat en el teu creixement en la fe?
Sí, a vegades em costa sentir-me connectada amb la fe en el dia a dia, però en el Jubileu em vaig sentir més unida a Déu. Em va fer pensar en coses importants i em van fer vindre ganes de continuar creixent espiritualment.
Com animaries a altres joves a inscriure’s en el futur en trobades similars?
Els diria que s’animen, sense dubtar-ho. És una experiència que et canvia: et diverteixes, coneixes a noves persones i, a més, t’ajuda a descobrir coses sobre tu mateix i la teua relació amb Déu.
Nom: Rocío Vitini
Centre Juniors: Santo Ángel Custodio (València)
Com definiries la teua experiència en el Jubileu?
La veritat és que m’ho vaig passar genial. Vaig conéixer a molta gent i vaig viure moments súper especials que no oblidaré.
Què és el que més et va agradar de la peregrinació?
Em va encantar l’ambient, la gent que vaig conéixer de diferents països… La vigília i el temps en Tor Vergata van estar molt bé.
Creus que la teua participació t’ha ajudat en el teu creixement en la fe?
Jo crec que sí, ja que veure tanta gent junta i tots per la mateixa raó et fa veure les coses d’una altra manera.
Com animaries a altres joves a inscriure’s en el futur en trobades similars?
Els diria que anaren, ja que s’ho passaran genial, coneixeran gent nova i gaudiran un muntó. És una experiència única.
Nom: Julio
Centre Juniors: Patriarca San José (València)
Com definiries la teua experiència en el Jubileu?
Va ser una experiència de fe única on vam poder compartir peregrinació amb molta gent i vam estar units per un mateix sentit.
D’aquesta peregrinació destacaria les Eucaristies celebrades en llocs tan especials com a Assís
i en la mateixa basílica de Sant Pere. També destacaria la trobada amb el Papa, on es va poder observar la gran quantitat de joves que seguim una mateixa direcció.
Creus que la teua participació t’ha ajudat en el teu creixement en la fe?
Absolutament d’acord. Ha sigut una peregrinació molt especial per a tots. Comentant-ho amb els participants de la nostra parròquia, ens ha omplit molt i estem desitjant poder transmetre tota aquesta alegria a les nostres llars i la nostra parròquia.
Com animaries a altres joves a inscriure’s en el futur en trobades similars?
Són experiències úniques en la vida, una gran oportunitat per a observar de primera mà com l’Església està molt viva i que el Senyor està present en milions de persones.
Nom: Ana Venancio
Centre Juniors: La Senda (Alboraia)
Com definiries la teua experiència en el Jubileu?
Per a mi, el Jubileu va ser una experiència plena d’emoció, fe i descobriment constant. Va ser la meua primera vegada a Roma i el fet d’haver anat amb la meua parròquia em va fer reflexionar i connectar-me més amb Déu dia a dia. Anava sense tindre idea del què m’anava a trobar ni de com ho anava a viure, però el que sí que tenia clar és que anava a ser una experiència nova en la qual anava a poder connectar més amb Ell i amb l’oportunitat d’obrir-me a noves aventures.
Què és el que més et va agradar de la peregrinació?
El que més em va agradar d’aquesta peregrinació va ser la forma en la qual em va ajudar a unir-me més a Déu, a poder parlar amb Ell, confessar-me i, sobretot, a poder sentir-ho més a prop durant una setmana plena de moments emotius i personals. A més, també poder veure que moltes més persones com jo, tant joves com adults, van aprofitar l’oportunitat per a desconnectar del món i connectar amb Déu malgrat la calor o la poca energia, trobant-nos cadascú amb Ell; i viure la visita i la benedicció del Papa Lleó XIV.
Creus que la teua participació t’ha ajudat en el teu creixement en la fe?
Crec que les converses que vaig tindre al costat de diversos sacerdots i els moments d’oració em van fer veure que vull continuar formant part d’aquest camí que em continua formant en la fe i m’ajuda a poder ensenyar i evangelitzar als xiquets i xiquetes de Juniors amb més energia.
Com animaries a altres joves a inscriure’s en el futur en trobades similars?
Els diria que no tinguen por de viure una aventura lluny de la seua vida quotidiana, que és una experiència única que val la pena viure almenys una vegada en la vida i que toca profundament en el cor. És una experiència que t’ajuda a reforçar més la teua connexió amb Déu i on, a part de visitar llocs increïbles, coneixes a gent nova amb la qual aprens a compartir la teua fe.
(Fotografia: V. Gutiérrez / Delegació Mitjans Comunicació Arquebisbat València)
Nom: Azahara García
Centre Juniors: La Senda (Alboraia)
Com definiries la teua experiència en el Jubileu?
El Jubileu, per a mi, va ser una experiència de confiança plena en Déu. Vaig anar sense saber molt bé el que m’esperava, però amb el cor obert i ganes de trobar-me amb el Senyor. Em vaig encomanar a Déu i vaig aprofitar cada moment d’oració per a parlar amb Ell, per a deixar-me guiar, per a buscar respostes. Va ser un temps de reflexió que m’ha ajudat a veure amb més claredat que vull continuar evangelitzant dins dels Juniors i que vull seguir el seu camí.
Què és el que més et va agradar de la peregrinació?
El que més em va agradar va ser eixa connexió tan directa amb Déu, eixe espai especial per a la trobada amb Ell. Però també em va impactar molt veure la magnitud de la fe en els joves. Estem acostumats a parròquies, on tal vegada la majoria són adults i, si tenim sort, comptem amb un grup jove actiu. Però quan arribes a una trobada com aquesta i veus a milers de joves dormint en el sòl, caminant quilòmetres, aguantant el sol i la calor per a trobar-se amb Déu i per a veure al Papa, t’adones de l’abast real que té la fe i que continua sent un camí per als joves.
Creus que la teua participació t’ha ajudat en el teu creixement en la fe?
Sens dubte. Cada estona d’oració, cada conversa, cada activitat em va guiar i em va confirmar que vull seguir aquest camí. Va ser un impuls per a la meua fe i per a continuar caminant pel camí que Déu em marca.
Com animaries a altres joves a inscriure’s en el futur en trobades similars?
Els diria que s’animen sense por, encara que no sàpiguen molt bé a què van. Que s’encomanen a Déu, que busquen un espai distint per a parlar amb Ell. Una trobada així no és només una activitat, és una experiència que transforma. Et fa veure que no estàs sol, que hi ha molts joves que també busquen a Déu i que estan disposats a seguir el seu camí per a viure una cosa gran. És una oportunitat única per a deixar-se sorprendre per Déu.
