Carlos Fernández (filòsof): “Com a Educadors, hem de mostrar el mal que ens generen a vegades les actuacions”
“Com tindre esperança en aquest món que amenaça amb trencar-se contínuament? Perquè tenim confiança i fe en aquest Déu que fa totes les coses noves”, afirma
El filòsof va oferir el passat dimecres 19 de novembre una xarrada sobre la guerra dins del cicle Espais Socials de Juniors M.D.
La sessió està disponible per al seu visionat en el canal oficial de Juniors Moviment Diocesà en Youtube
El cicle de conferències ‘Espais Socials’, impulsat per la Secretaria Diocesana d’Acció Social i Caritativa de Juniors M.D., va celebrar el passat dimecres 19 de novembre la seua primera trobada d’aquest curs 2025-2026 amb un tema de candent actualitat: les guerres.
El filòsof Carlos Fernández Valls, coordinador del grup de reflexió jove ‘dia_Log••antes’ i de la iniciativa ‘Birras y Teología’, totes dues del Centro Arrupe Jesuitas València, va apostar durant la seua intervenció per mostrar com a Educadors “el mal que ens generen a vegades les actuacions”, sense defugir “que hi ha una realitat dolorosa”, perquè els xiquets “l’han de veure”.
En la seua opinió, encara que no visquem en un país en guerra, “tenim una sèrie de conflictes socials que també ens van afectant i que ens porten a xicotetes guerres que ens fan violents”. En aquest sentit, va recalcar que “no és el mateix no fer el mal que fer el bé”, per la qual cosa advoca per “contrastar” per a “transformar al que fa el mal”. “L’objectiu no és que jo em guanye el cel perquè no et responc. L’objectiu és que tu, que has fet alguna cosa malament, et transformes”, sosté.
“Gestos que sembla que en un moment donat no tenen cap poder, transformen. Però això només és possible si un creu. Això, si un no creu, és impossible. Si un no creu que Déu treballa fins i tot amb el que no es veu, fins i tot amb el que no triomfa”, és complicat, va afegir.
La Secretària Diocesana d’Acció Social i Caritativa, Carlota Soriano, considera que “aquesta sessió ens crida a prendre consciència del nostre voltant i a adonar-nos que el primer lloc on podem actuar és el nostre propi entorn”. “Es diu molt això que un xicotet gest no canviarà el món, però sí el que ens envolta. Ací passa el mateix: tot comença en nosaltres. I val la pena preguntar-nos amb sinceritat si estem aportant pau o alimentant la guerra des de la nostra posició”, assenyala.
L’esperança en una realitat incerta
I davant aquest panorama, com es pot tindre esperança en aquest món que amenaça amb trencar-se contínuament? “Perquè tenim confiança i fe en aquest Déu que fa totes les coses noves”, contesta, perquè “quan nosaltres pensem que no hi ha eixida, és quan realment podem posar-nos en mans de Déu”.
Carlota Soriano agraeix que Carlos Fernández aclarira “dues coses essencials: que Déu no mana guerres i que la violència mai es justifica, ni tan sols quan l’altre se’ns fa insuportable”, per la qual cosa remarca que cal ensenyar-los als xiquets en els Centres “a mirar el seu entorn amb sensibilitat i a actuar des d’ací, amb xicotets gestos que construïsquen pau”.
Inés Boscá, Educadora del Centre Juniors Santo Ángel Custodio de València i participant d’aquest Espais Socials, opina el mateix. “Podem ajudar-los a entendre que no val quedar-se quiets o mirar cap a un altre costat. La indiferència també fa mal. El que necessitem és ensenyar-los a respondre d’una altra manera: sense violència, però assenyalant el que no està bé”, defensa.
Per part seua, l’Educador del Centre Juniors María Medianera Andrés Raigón, també present, pensa “que aquestes sessions són molt enriquidores per a poder construir una societat més justa i menys violenta en la qual no es posen murs ni fronteres, sinó que siga integradora, inclusiva i tinga els braços oberts davant un món tan multicultural com en el que estem en ple segle XXI”.
—
