D. Quique Roig, Viceconsiliari: “Estic a la disposició de tothom per a acompanyar a Juniors i al Consiliari en tot el que siga necessari”

El sacerdot, que també és secretari personal de l’Arquebisbe de València, monsenyor Enrique Benavent, contesta a les nostres preguntes

 

“Encara que el fruit no es veja en una generació o en la següent, amb el pas dels anys això que s’ha sembrat en el cor d’eixe xiquet donarà el seu fruit”, assegura

 

Juniors M.D. compta des de fa poc amb un nou Viceconsiliari Diocesà. El jove sacerdot D. Quique Roig, natural de Guadassuar, ha sigut el triat per l’Arquebisbat de València per a ajudar en la seua labor espiritual al Consiliari Diocesà, D. Domingo Pacheco, qui ocupa el càrrec des de mitjan 2020.

Quique Roig va ser ordenat sacerdot el 28 de juny de 2020 i actualment és, a més de Viceconsiliari Diocesà de Juniors M.D., secretari de monsenyor Enrique Benavent, Arquebisbe de València. En aquesta entrevista el coneixem un poc més i li preguntem per les seues inquietuds i motivacions.

– Com vas rebre aquest nomenament com a Viceconsiliari Diocesà?

Amb molta alegria i, sobretot, amb molta disponibilitat. Suposa retrobar-me amb la realitat pastoral de la Diòcesi, que és una cosa que en la vida d’un secretari d’Arquebisbe es troba a faltar. Al final la nostra vocació és ser pastors, així que estic a la disposició de tothom per a acompanyar a Juniors i al Consiliari, Domingo Pacheco, en tot el que siga necessari.

– Quina és la teua comesa? Ja has començat a desenvolupar eixes tasques?

El Viceconsiliari està per a ser un suport i una ajuda directa del Consiliari Diocesà, que al final és el que té tota la responsabilitat sobre la dimensió de fe i pastoral del Moviment. En el meu cas, Domingo ha volgut que sobre mi hi haja una vinculació molt directa amb JEA i amb els cursos que es duen a terme. Aquesta és una part molt important de Juniors, perquè és la que fa possible que el Moviment continue i mire cap al futur. Estic en contacte amb l’Equip Directiu de l’escola i amb María Gascó, la directora. Estic acompanyant-los, preparant l’intensiu de Setmana Santa i veient com volem que des de JEA els Educadors que s’estan formant tinguen no sols la formació adequada a nivell tècnic, sinó una formació que facilite un creixement en la fe i una experiència de trobada amb Jesús. A pesar que ja no són xiquets, estan cridats i estan necessitats de tindre un camí de fe.

– Quina importància té la figura del Consiliari en un Moviment com Juniors M.D.?

El Consiliari té una labor molt important, perquè la seua presència, el seu treball i la seua capacitat d’acollir, acompanyar i estar sostenint el Centre fa que recorde el sentit d’existir de Juniors, perquè Juniors és una realitat diocesana. I quin és l’objectiu que vol aconseguir Juniors al servei de l’Església i de la Diòcesi? Perquè la realitat i el caràcter de Juniors fa que en molts moments hi haja un risc que el sentit evangelitzador es diluïsca. El Consiliari té una labor fonamental, perquè el sacerdot ens retorna a l’essència, al sentit d’existir. No existim només per a l’educació en el temps lliure, existim per a l’educació en la fe. I en cada activitat que es duu a terme, en cada treball, ha d’haver-hi un substrat, el substrat de l’Evangeli. I és missió del Consiliari recordar-ho i fer-ho present a cada moment.

– Com és treballar amb D. Domingo? Com t’ha acollit?

Domingo i jo ens coneixem des del Seminari, sempre hem mantingut una relació molt bona i des d’eixa relació pròxima intentem complementar-nos. Domingo és una persona molt oberta, acull tot el que li proposes. I tenim maneres de treballar complementàries. Ell és molt resolutiu i jo soc més perfeccionista. Ell és molt capaç de delegar i a mi m’agrada fer seguiment. Per això crec que ens complementem i per a Juniors crec que pot ser una bona oportunitat perquè entre els dos duguem a terme tota la gran labor d’acompanyar en la fe al Moviment, que no és fàcil. És una sort poder treballar amb Domingo, sobretot perquè és una persona que té gran disposició i gran capacitat d’acollida, així que fa senzill el treball.

– I com va aparéixer Juniors M.D. en la teua vida? Quins coneixements tenies de Moviment abans d’assumir aquest càrrec?

Jo vaig conéixer Juniors M.D. perquè formava part d’un moviment juvenil parroquial i necessitàvem formació, així que vam recórrer a Juniors i vam sol·licitar un curs de Monitor de Temps Lliure (antic MAT). Juniors ens va posar totes les facilitats. Van vindre al meu poble, Guadassuar, vam fer el curs unes 20 persones i ahí vaig anar descobrint el Moviment i la seua gent. Des de llavors mai he deixat d’estar relacionat amb Juniors. Primer a través del MTL, després sent seminarista i posteriorment en JEA vaig fer el DAT (curs de Director d’Activitats de Temps Lliure). Després, sent diaca, vaig arribar a la parròquia de l’Assumpció de Torrent, on hi havia un gran Centre Juniors. Quan em vaig ordenar sacerdot, el meu primer destí fou Villar del Arzobispo, on també hi havia un Centre Juniors, La Paz, i vaig ser el seu Consiliari durant eixa etapa. Des que tenia 16 anys tinc una relació pròxima amb la gent de Juniors.

– El dissabte 11 de novembre vam celebrar el nostre 40 aniversari en gran reunint més de 8.000 persones. Com vas viure allò?

Juniors és un gran recurs, una gran eina d’evangelització. Eixe dia tots vam ser conscients que el Moviment té un gran potencial, una gran capacitat de convocatòria. Està valorat socialment com un Moviment que acompanya i educa als xiquets i als i les joves i que és admirat positivament per totes les institucions, especialment per l’Església Diocesana. La imatge de milers de xiquets i Educadors en l’Eucaristia d’aquell dia va ser un colp per a recordar-nos el gran potencial de Juniors i com, treballant com ho està fent, pot ser una gran eina per a anunciar l’Evangeli de Jesucrist.

– Ara que has començat a conéixer-nos des de dins, què és el que més t’agrada?

De Juniors destacaria que és una família i això crec que tota la gent que coneix Juniors ho sap. Eixa experiència de familiaritat i de gent que treballa i s’entrega de manera desinteressada és signe que la manera de treballar de l’Església contagia i, d’alguna forma, fa que tots ens sentim cridats a eixa missió comuna.

A més, considere que Juniors té, com a valor positiu, que està en constant renovació. Des que vaig fer el MTL fins ara s’ha renovat per complet. Les generacions continuen passant i el Moviment continua renovant-se. Això demostra que Juniors té el futur assegurat i que està treballant com toca en molts aspectes.

– Què creus que caldria millorar?

En Juniors hi ha un risc, ja que la manera de viure i els valors del món secularitzat de hui i, sobretot, la visió del Moviment com una cosa merament divertida i d’oci li poden fer perdre l’essència. Juniors sense l’Evangeli i sense la consciència de ser una Església en missió no té motiu d’existir. I crec que en molts moments Juniors, com viu en la realitat del món i de la joventut de hui, corre el risc de perdre eixa essència. Per tant, no es pot oblidar que el treball va sempre conduït cap a l’evangelització. D’altra banda, Juniors té un gran poder d’improvisació i crec que a vegades abusem d’improvisació. Hem de preparar molt les coses i hem de treballar molt bé, perquè el món i els xiquets i les famílies de hui són molt exigents.

– Com vas decidir que volies ser sacerdot? Què va ser el que et va fer veure que eixa era la teua vocació?

Vaig decidir que volia ser sacerdot arran de la Jornada Mundial de la Joventut de 2011 a Madrid. Jo vivia la fe en la meua parròquia, en el moviment juvenil parroquial, i estava implicat en moltes activitats parroquials. Però allí vaig descobrir la universalitat de l’Església, com l’Església és tan gran, tan diversa, com abasta tants països i com l’Evangeli havia arribat a tants joves de tot el món i tants joves havien reconegut en Jesucrist al fill de Déu. Per a mi això va ser un colp que va fer que em plantejara moltes coses i que ressonara en el meu cor la possibilitat de ser sacerdot. Jo vaig començar a estudiar en la Universitat de València Dret i Ciències Polítiques i quan portava dos anys vaig decidir que havia de fer una opció per, almenys, discernir si el nostre Senyor m’estava cridant al sacerdoci. Des de la JMJ fins que vaig prendre la decisió van passar dos cursos. Va ser un procés d’anar discernint, d’anar buscant, de fer-me moltes preguntes, de tindre molts moments de pregària en els quals li preguntava a Déu què volia de mi. Jo li demanava que em donara un senyal, un signe que volia que fora sacerdot. I un dia em vaig adonar que el gran signe era que jo tots els dies m’estava repetint la mateixa pregunta. I això era perquè Déu en el meu cor havia posat eixa inquietud i jo havia de respondre a eixa inquietud. Al final vaig entrar al Seminari i fins hui ha sigut un regal.

– Explica’ns un poc la teua trajectòria des de la teua ordenació.

Vaig ser rector de la parròquia de Villar del Arzobispo i capellà de les Carmelites Descalces d’aquest poble. Allí vaig estar dos anys i mig en els quals vaig ser tremendament feliç, perquè la meua vocació és molt pastoral, però D. Enrique, quan va arribar a València, em va proposar que fora el seu secretari per a prestar eixe servei a l’Església. I ara això s’ha complementat amb el nomenament com a Viceconsiliari de Juniors.

– En què consisteix el teu treball com a secretari de l’Arquebisbe?

És el que connecta moltes realitats diocesanes, especialment entre els sacerdots i també entre altres realitats institucionals, amb l’Arquebisbe. A més, és la persona que porta l’agenda, que es fa càrrec de les gestions del dia a dia en l’oficina particular de l’Arquebisbe. Després hi ha una dimensió de convivència, d’acompanyar a D. Enrique als llocs, preparar les celebracions de la litúrgia, compartir moments d’organitzar coses… Al final, és la persona pròxima i amb la qual comparteix el dia a dia.

– A vegades el treball dels Educadors i Educadores és pesat, perquè sorgeixen obstacles que ens fan pensar a tirar la tovallola. De quina forma els animaries a no defallir?

Una de les grans temptacions és tirar la tovallola perquè no aconseguim els nostres objectius. Això és reduir l’acció de Déu a les nostres pròpies composicions i previsions. Juniors té una tasca de formació i acompanyament i de creixement en la fe dels xiquets i joves. La formació dels Educadors ha de ser exigent, però no podem regir-nos per les nostres previsions. No podem pensar sempre en les xifres, en els resultats obvis, sinó que la nostra labor recorda sempre a la paràbola del sembrador. Nosaltres sembrem i hi ha llavors que cauen en terra sense consistència i no poden donar fruit; però altres, amb el pas del temps, donaran fruit i pot ser que molt abundant. El perill és que pensem el resultat de les accions des d’un punt de vista triomfalista.

No només estem complint la nostra funció quan tot ix com està previst i com esperem. En molts moments el nostre treball donarà fruit al llarg del temps, educarà en valors cristians, farà descobrir la presència de Déu en la vida d’una persona. I en alguns moments pot ser que les persones estiguen més allunyades o més indiferents a eixa realitat i eixa forma de vida, però tard o d’hora donarà molts fruits. Encara que el fruit no es veja en una generació o en la següent, amb el pas dels anys això que s’ha sembrat al cor d’eixe xiquet donarà el seu fruit.

El nostre testimoni pot animar a moltes persones que venen darrere de nosaltres a fer-se la pregunta de si val la pena oferir eixe servei diocesà al Moviment i al mateix temps fa que eixes persones vulguen transmetre allò que han conegut i han viscut. En Juniors hi ha una gran faena de continuació, d’anar encadenant generacions i generacions d’Educadors i xiquets que amb el pas del temps creixen i acullen en ells la responsabilitat que han vist en els altres. És molt important que ens adonem que Juniors té eixa capacitat de vincular, des de l’experiència i també des de l’afectivitat, perquè en Juniors ens sentim estimats, ens sentim cuidats, i des d’ací volem que els xiquets visquen també eixa experiència de donar-se als altres de manera gratuïta.

– Què li diries a la gent jove creient que no s’acosta a l’Església i a Juniors M.D. per la por al què diran?

Quan vivim l’experiència de la fe hi ha un desig de trobada amb Déu. Juniors és una oportunitat i una porta oberta a les generacions de joves de l’Arxidiòcesi de València, no només per a conéixer a Déu sinó per a conéixer un rostre de l’Església que és esperançador. Juniors treballa amb la infància i la joventut i sempre mira cap al futur. El gran anunci de Juniors és que hi ha una forma de vida diferent i que es pot entendre la vida des de la perspectiva de la fe i sempre orientant-la cap al servei i el lliurament i això ens recompensa. Primer perquè la nostra vida té sentit des de la fe, perquè això suposa viure amb alegria i esperança el missatge de l’Evangeli de Jesucrist; i segon perquè al cap i a la fi l’Església és una casa amb moltes portes sempre obertes. Una d’eixes portes és Juniors. Tots els que estem batejats estem cridats a viure la fe. Ens ofereix un estil de vida que ens ensenya a viure en molts moments servint, però també des de la diversió, l’alegria i des del saber que la vida cristiana d’un jove de hui no és una vida allunyada del món. Podem ser cristians en el món de hui, ser joves, viure la vida i gaudir-la sense oblidar que això no ens pot portar a una vida buida. La crida és a viure-la des de la fe.

La fe no suposa renunciar a divertir-se, al contrari. La fe és un camí a la felicitat. La fe ens proposa una forma de vida que ens fa veritablement feliços. El risc del nostre món és que ens ofereix una felicitat que passa, que no perdura, que s’esgota; i Juniors ens ajuda a comprendre i a viure que la fe ens fa veritablement feliços, que la trobada amb Jesucrist és el que ens donarà la vertadera felicitat.

– T’agradaria afegir alguna cosa?

Em pose a la disposició del Moviment. La meua labor com a Consiliari consisteix a estar, acompanyar, estar disponible, perquè a través dels sacerdots que acompanyem en Juniors es puga tindre eixa experiència de vida de fe.

El Consiliari en Juniors M.D.

El Consiliari és el sacerdot que participa en el Moviment i que contribueix a alimentar la vida espiritual i la missió evangelitzadora dels Juniors, al mateix temps que promou la unitat dins del Moviment amb la resta de l’Església. En la seua figura recau la responsabilitat de nodrir la vida espiritual dels membres mitjançant la celebració dels sagraments, especialment a través de l’Eucaristia i de la celebració de la Penitència. També s’encarrega de valorar els carismes de cada xiquet i cada jove i les seues qualitats, procurant el seu enriquiment en benefici de la comunitat eclesial.

Així mateix, és Educador en la fe i, per tant, el màxim responsable de la formació de cadascun dels seus Educadors. No obstant això, com s’especifica en el Llibre de Trets d’Identitat, la tasca del Consiliari no s’esgota en la vida dels grups: “És necessari que establisca una relació personal i contínua amb cadascun dels membres del Centre Juniors”.

En definitiva, com a sacerdot acompanya al Juniors en el camí del seu creixement humà i espiritual i l’ajuda a discernir la seua vocació. El sosté amb consell, amb la seua oració i amb l’exercici del seu ministeri pastoral.