Juniors MD, més unit que mai davant la DANA

Centres, Zones, Vicaries i altres associacions centrades en la infància han donat material per a facilitar la tornada a la normalitat

 

Tresoreria Diocesana ha invertit més de set mil euros en qüestions relacionades amb aquesta tragèdia

 

Ja estan disponibles les Ajudes de Campaments, de les quals enguany també poden beneficiar-se les famílies afectades per la DANA

 

Fent balanç del curs que acaba, hi ha un esdeveniment que ha deixat empremta en molts dels Centres pertanyents al Moviment. El 29 d’octubre una riuada va arrasar amb molts pobles de la província de València i va provocar que tothom s’unira per a ajudar a aquells que més ho necessitaven.

“No recorde molt bé si va ser l’endemà o al cap de dos dies, però puc qualificar a Juniors com una mare, una mare que ens cuida i acompanya. Des del primer moment he sentit mostres d’afecte i preocupació per part de la Comissió Executiva, la Comissió Diocesana, l’Oficina Diocesana i fins i tot d’altres Centres”, conta Michel Mandende, Delegat de la Zona Camí L’Horta (Vicaria III) i Educador del Centre Sedaví, sobre el suport que van rebre durant eixa primera setmana.

Des de la coordinació de voluntaris en les setmanes clau de la DANA fins a ajudes econòmiques, Juniors no ha volgut quedar-se de braços plegats en cap moment. Huit mesos després continua treballant perquè els Centres afectats puguen continuar amb la seua missió evangelitzadora.

“El més important des d’un principi va ser que sentiren que no estaven sols en això. Que ens preocupàvem per ells i per la situació. Al final, sempre parlem que ha d’haver-hi un acompanyament als Centres i crec que, en eixe moment, es va veure més clar que mai”, destaca Marta Solsona, Presidenta Diocesana.

L’entitat va voler començar a treballar des del principi, però a causa de qüestions organitzatives i burocràtiques alienes, no es va posar en marxa la primera intervenció fins una setmana després.

El 9 de novembre, un Dia Juniors Extraordinari va convocar als Educadors i Educadores a una jornada solidària per a participar en tasques tan necessàries com la neteja, la retirada de mobles, el repartiment de menjar… “Al final la gestió va tirar avant perquè la Comissió Diocesana i els Centres van respondre molt bé a qualsevol petició. Estaven molt predisposats a tirar una mà en el que fera falta”, matisa Marta.

Econòmicament també s’ha fet costat als joves més perjudicats per aquest succés. El passat 5 de març, la Tresoreria Diocesana va incloure una partida extraordinària en el Programa d’Ajudes a Membres que comptava amb un pressupost de set mil euros destinats a la reducció del 100% de la Quota Diocesana dels xiquets, xiquetes i adolescents que ho necessitaren per aquesta situació.

Juan Jiménez, Tresorer Diocesà, explica que “l’objectiu és que això no fora un pes econòmic més per als pares dels més joves, ja que la DANA ha suposat un esforç important per a ells”.

A més de la partida extraordinària en l’Ajuda a Membres, la Tresoreria Diocesana ha possibilitat que les famílies afectades per la riuada puguen beneficiar-se de les Ajudes de Campaments d’enguany, habitualment només dirigides a xiquets i xiquetes en situació de vulnerabilitat. També els Centres de poblacions damnificades tenen altres avantatges en aquesta convocatòria, oberta fins al 10 de juliol, com la possibilitat de presentar sol·licituds pel doble de membres.

Acompanyament emocional

L’associació va ser conscient des del principi de la necessitat que hi havia d’oferir acompanyament en tots els aspectes, per la qual cosa el 4 de desembre es va dedicar un ‘Espais Socials’ a aquest tema. El psicòleg Ángel Felip, encarregat de la ponència, va parlar de la importància de tractar correctament l’atenció emocional en els moments complicats, especialment en la infància.

El professional va aconsellar als Centres “estar atents i donar resposta a les preguntes que plantegen els xiquets, sense mentir ni ocultar les coses, crear un ambient segur en el qual el o la menor se senta escoltat”. A més, va recomanar no tractar de solucionar res, només escoltar i validar els sentiments dels joves sense minimitzar o intentar accelerar el procés donant solucions ràpides.

En resum, Felip va traslladar que “cada xiquet és un món, cada succés és distint i, encara que el més habitual és que un succés així no derive en un problema, no és excusa per a deixar-lo de costat i no fer res. Es tracta d’estar, acompanyar i no ser un impediment”.

No només la Comissió Executiva s’ha preocupat per accelerar al màxim la recuperació. Els Centres també han volgut col·laborar. Des de la Secretaria General es va compartir un formulari on s’especificava el material perdut per la DANA perquè els qui volgueren col·laborar saberen el que es necessitava realment. Alguns Centres voluntaris, en un exemple de germandat, van comprar tot el material desbaratat.

A més, les Zones de la Vicaria III (Túria, Camí l’Horta i Mestral) van aprofitar el seu Festival de la Cançó per a demanar donatius als joves assistents, els quals van aportar un total de 1.092 euros perquè Cáritas Diocesana de València els repartira.

El suport extern, clau

Però la tornada a la normalitat ha sigut possible també gràcies a la col·laboració de moltes associacions que s’han posat en contacte amb el Moviment al llarg d’aquest temps per a poder aportar el seu granet d’arena.

DIDANIA, la federació d’entitats cristianes de temps lliure, de la qual forma part Juniors M.D., ha sigut una peça important del trencaclosques de la recuperació. “La idea inicial era que DIDANIA servira de nexe entre Juniors i la resta d’entitats pertanyents a la federació, buscant fer una espècie d’Apadrina a un Centre”, afirma Miguel Polo, Secretari General.

“Enviàrem una llista de Centres i les quantitats de material d’acampada que feien falta i DIDANIA ho va distribuir entre les entitats que la integren. D’aquesta manera, podien aportar allò que volgueren sabent la necessitat real dels afectats”, explica Miguel. “Va ser Cáritas Diocesana de Madrid qui es va encarregar de gran part de la donació; van comprar sacs, estoretes i motxilles i ho van enviar a la Seu perquè poguérem gestionar el repartiment”, afig.

Altres associacions, com el Centro Xuvenil Don Bosco de Santiago de Compostel·la o la Fundació Pere Tarrés, també van voler fer costat als Centres enviant estris. Es van arreplegar prop de 200 jocs, tendes de campanya, sacs de dormir i motxilles, objectes que han sigut distribuïts segons la demanda.

En quin punt es troben els Centres ara mateix?

“Actualment, tots els Centres estan en actiu i han dut a terme les activitats del curs, bé en els seus locals, si han pogut ser rehabilitats o reformats, o reubicats en les places del municipi. Molts van perdre tot el que tenien, tots els records de diversos anys d’història i de treball, però a poc a poc, amb les nombroses ajudes que han anat rebent, han pogut ressorgir”, declara el Delegat de Camí l’Horta (Vicaria III).

Molts dels nostres Centres van patir la tragèdia, però no només pel que fa a les infraestructures o el material. Els mateixos Educadors i xiquets van veure les seues vides completament parades durant setmanes. “En un primer moment, el Centre no va ser una prioritat. Únicament quan tots vam tindre netes les nostres cases, vam anar a mirar què havia passat. Per sort, el material de diari estava emmagatzemat en un primer pis i els salons on solem fer les nostres activitats es troben també en plantes superiors. No obstant això, tot el material de campament sí que el teníem guardat en un soterrani, per la qual cosa tot això sí que ho vam perdre”, apunta Mario Martínez, Cap del Centre L’Anunciació d’Aldaia (Zona Túria – Vicaria III).

Tant Mario com Michel coincideixen en el suport que han sentit per part del Moviment, no només de la Comissió Executiva, sinó dels seus companys de Zona, que no van dubtar a acudir i invertir el seu temps en aquesta causa. “Vam ser la població més afectada de la nostra Zona i Educadors de la resta de Centres van estar venint diversos dies a ajudar en el que va fer falta, no només a nosaltres, sinó al poble en general”, recalca el Cap de L’Anunciació.

Álvaro Pérez, Delegat de la Zona Senda de la Vid (Vicaria V) i Educador del Centre Juniors d’Utiel, també transmet el seu agraïment. El seu Centre no va tindre danys significatius, perquè es troba en una zona alta, però el grup d’Educadors sí que va patir les conseqüències de la inundació. “El primer pel que em van preguntar va ser per l’Equip i per quanta ajuda es necessitava al poble”, comenta Álvaro, qui ressalta que “en aquests moments és quan de veritat es veu l’amor del Senyor de forma més directa; està clar que es viu durant els campaments o el curs, però en els moments de tragèdia, desgraciadament, és quan l’amor ix realment a relluir”.

“Vinieron muchos Educadores”

Michel comparteix una història molt semblant. “Van vindre molts Educadors que ho van deixar tot per a tacar-se de fang i ajudar en el que fera falta: traure fang, ordenar roba, portar menjar, estar amb els ancians, etc.”. A més, rememora que “el Moviment des del primer moment va col·laborar amb els Centres i amb els pobles damnificats, va contactar amb les parròquies i amb els Educadors, ha estat caminant al nostre costat, al costat del poble”. Fins i tot recorda que el Ple de la Comissió Diocesana de març es va celebrar a Sedaví amb la finalitat de col·laborar amb el comerç del poble.

Com els Centres de la Zona Camí l’Horta, el Centre d’Aldaia va poder reprendre la seua activitat a la fi de novembre. “Encara que sí que va haver-hi famílies que es van veure afectades, pensem que va ser positiu per als xiquets i xiquetes tornar a la normalitat ràpidament”, ressalta Mario. La seua major preocupació era la compra de material de campament. Però, gràcies al suport rebut, han pogut adquirir-ho tot a temps.

–

Galeria d’imatges del desplegament de Juniors M.D. i els seus col·laboradors davant la DANA

—