La Peregrinació a Lourdes, “un regal de Déu”

Un grup de 22 Educadors i Educadores de Juniors va viatjar del 29 de juny al 3 de juliol fins al conegut santuari francés

Van formar part de l’expedició organitzada per l’Hospitalitat Valenciana Nostra Senyora de Lourdes, en la qual van viatjar 800 persones

“Si encara continues dubtant, deixa’t portar. Són cinc dies que mai oblidaràs”. “Lourdes és un regal que no m’esperava, és un regal de Déu”. “Hem viscut en tres dies situacions màgiques en les quals no sols creixes com a persona i aprens la història de Bernadette, sinó que vius una realitat que està al nostre costat i de la qual molts no som conscients”. Aquestes són algunes de les sensacions amb les quals van tornar el passat diumenge 3 de juliol els 22 Educadors i Educadores de Juniors M.D. que van participar en la Peregrinació a Lourdes organitzada, com cada any des de fa 127 anys, per l’Hospitalitat Valenciana Nostra Senyora de Lourdes. Durant cinc dies, el grup de joves va col·laborar en diferents tasques relacionades amb l’acompanyament de persones malaltes o amb discapacitat assistents al viatge.

A més de D. Arturo Ros, Bisbe auxiliar de València que va presidir la peregrinació, també va estar present el Consiliari Diocesà de Juniors M.D., Domingo Pacheco, qui va coordinar el material formatiu que van utilitzar els i les joves en les oracions que van dur a terme durant eixos dies, el Vicepresident de l’entitat, Jaume Gascó, i la Secretària Diocesana d’Acció Social i Caritativa, Marta Silvestre.

“El resultat va ser molt satisfactori. La gent va tornar feliç amb l’experiència. Per a tots diferent, perquè cada persona ho viu a la seua manera, però alhora similar, perquè som Juniors i compartim moltes coses”, valora el Videpresident de Juniors M.D., Jaume Gascó. En la seua opinió, formar part de les eucaristies i les celebracions els va fer sentir-se “molt integrats en l’expedició valenciana a Lourdes. Crec que això ha sigut molt positiu, perquè així també ens han vist als joves compromesos i llançats, aportant a la diòcesi. Vam xarrar, vam tocar la guitarra i vam cantar en les misses. En definitiva, vam fer tot el possible per a animar a les persones malaltes”.

A més de participar activament en les activitats pròpies de la peregrinació i de l’Hospitalitat, des del Moviment es van dur a terme diferents activitats, totes elles centrades en aprofundir en la vida de Bernadette Soubirous, la jove a qui se li va aparéixer la Verge en aquesta ciutat francesa, i en l’Oració Juniors. Se celebraven al final de cada jornada i en elles s’utilitzaven cançons, oracions i altres recursos propis d’aquesta mena de dinàmiques. “Era una manera d’enriquir la vivència perquè fora encara més completa”, comenta Jaume Gascó.

“Don Arturo i la presidenta de l’Hospitalitat, Mª Jesús Arnandis, ens van mostrar la seua gratitud al final del viatge i això ens va alegrar molt, perquè significa que el nostre granet d’arena ha sigut útil per a l’Església valenciana”, afig el jove.

Activitats
Encara que també es van reservar moments per al descans i el temps lliure, la planificació estava dissenyada perquè sempre hi haguera alguna activitat. D’aquesta manera, al llarg d’aquests dies, els i les joves representants del Moviment van participar en oracions, eucaristies, una processó eucarística i una altra mariana, una celebració penitencial, una unció de malalts, un viacrucis i diversos passos per la gruta en la qual va començar tot. “Ens ajudaven a sentir-nos involucrats, a crear eixa atmosfera de recolliment i lliurament imprescindibles perquè la peregrinació fora tan especial”, subratlla Gascó.

Testimonis

Sergio Luján Cuenca – Centre Juniors Shalom (Turís) – Zona Senda de la Vid:

“Pot ser que estigues ple de dubtes en llegir això, que no tingues clar a què vas a Lourdes o fins i tot què faràs allí. Però sent-te en pau, no vas a res que no pugues fer o que siga massa per a tu.

No patiràs ni sentiràs por, solament vas a gaudir. A gaudir de la gent que t’acompanya (que té un mateix estil de vida que el teu), a gaudir de gent gran o malalta, a gaudir de cadascuna de les celebracions… Quèbé s’està quan s’està bé.

I de tot això el que passarà és que et trobaràs amb el Senyor. T’adonaràs que apareix en les xicotetes coses. En aquell lloc en el qual pensaves que estaves tot perdut, entendràs que Ell apareix.

En una de les celebracions un capellà, en el seu perfecte francés, ens va demanar que amb els nostres cors plens de llum demanàrem un regal a la Verge. Tots vam rebre eixe regal. Tal vegada no el que volíem, però si el que necessitàvem en eixe moment. Cadascun des de la seua experiència, cadascun des del seu punt en la vida.

Si encara continues dubtant, deixa’t portar. Són cinc dies que mai oblidaràs”.

Anna Sales – Centro Juniors Alfara (Alfara del Patriarca) – Camí Heracle:

“Lourdes no és solament auna cosa que està viva. Lourdes se sent. Lourdes és cada xicotet acte d’amor pels altres, cada escolta i cada somriure. És compartir, és pau, gratuïtat i senzillesa. Lourdes és agafar de la mà a aquell que ho necessite, és fraternitat i un constant agraïment a Déu.

Lourdes són tots els cors bategant alhora per a ajudar, són aquells xicotets detalls desinteressats i les grans converses, però també són les mirades i els silencis. Lourdes és oració. Lourdes és un regal que no m’esperava, és un regal de Déu. Així que, una vegada més, gràcies.

Gràcies a tots el que heu fet possible viure Lourdes tan intensament, gràcies per ensenyar-me que hi ha més felicitat quan actuem de cor i donem als altres que quan rebem. Torne d’aquesta experiència amb el cor ple. Sempre units!”

Ainhoa Plaza – Centre Juniors KERIGMA (Quart de Poblet) – Zona Túria:

“Lourdes és una experiència pràcticament indescriptible. No obstant això, sent breu, diria que és passió. Tots hem viscut en tres dies situacions màgiques en les quals no sols creixes com a persona i aprens la història de Bernadette, sinó que vius una realitat que està al nostre costat i de la qual molts no som conscients però que, de sobte, és diferent.

En ella t’adones que al teu voltant, fora del teu xicotet cercle, existeix tot un món, un món immens que és mogut per l’amor i el valor, per l’afecte i la Fe; un món ple de persones espectaculars disposades a donar més del que tenen perquè segons ells no necessiten tant, tot i que no tenen res; un món que es guia per les emocions i que no té por de viure, que s’entrega plenament a Déu i als altres, i que no s’avergonyeix de res.

Gràcies a aquest xicotet viatge diria que he canviat una miqueta, he desconnectat per a connectar amb mi, he entés que existeixen moltes maneres de sentir la Fe i que la meua només és una altra, ara més gran. Gràcies i tornaré, és el que més s’ha repetit en mi, i tal vegada el que millor resumeix la plenitud interior que tots compartim”.

—