D. Olbier Hernández, Delegat Episcopal de Migracions: “Tota persona sempre és una riquesa, no una amenaça”
El sacerdot va participar l’11 de febrer en una sessió d’Espais Socials de Juniors M.D. en la qual es va parlar sobre l’acollida de persones estrangeres
“Les declaracions de la Conferència Episcopal són clares: això és una bona iniciativa. Això és una cosa que retorna la dignitat a tantes persones”, assegura
En la seua opinió, “el cristià està compromés, sí o sí, a mirar a tot home com un germà. A casa hi ha lloc per a un germà més”
El passat dimecres 11 de febrer, Juniors M.D., a través de la Secretaria Diocesana d’Acció Social i Caritativa, va celebrar una nova trobada emmarcada en el programa Espais Socials, amb el qual el Moviment planteja temes d’actualitat per a reflexionar sobre ells des de la perspectiva cristiana. Durant la sessió, oferida en directe a través de Youtube, el Delegat Episcopal de Migracions, D. Olbier Hernández, va contestar a les nombroses preguntes plantejades pels seus assistents.
Sobre l’anunciada regularització massiva d’immigrants anunciada recentment pel Govern, que serà l’octava realitzada a Espanya, va recordar que la postura de la Conferència Episcopal “és clara”. “És una bona iniciativa. És una cosa que retorna la dignitat a tantes persones (…) El que hem de tindre clar els cristians és que la persona és el que està en el centre, més enllà dels interessos polítics”, va assenyalar.
En aquest sentit, considera que “no hi ha res més important que la persona humana, home o dona, i que la persona humana és subjecte de drets i també de responsabilitats. (…) Tota persona sempre és una riquesa, no és una amenaça. Depén de la manera en què la mirem. Però el cristià està compromés, sí o sí, a mirar en tot home a un germà. A casa hi ha lloc per a un germà més”.
No obstant això, reconeix que aquests processos de regularització “són bons quan es fan, però haurien d’estar precedits d’una política migratòria global. I ací és on ens podem perdre. Una regularització és una eina puntual que s’utilitza però que no soluciona la crisi migratòria global”. El que en la seua opinió ajudaria a canalitzar el problema és “la defensa de les fronteres, l’entrada als països legalment, el seguiment de les persones que entren, on estan, què fan, de quina situació fugen o venen i fer valdre el dret internacional en eixos països d’on aquestes persones fugen”.
En definitiva, “això passa per canviar el sistema polític i social que ens hem donat, el que tenim hui a Espanya. I cal canviar-lo, però també ajudar al fet que canvien els sistemes socials en altres parts del món, perquè no som indiferents al que passa allí”.
“Va ser una conversa molt interessant perquè, com a joves cristians i Educadors, és important conéixer la dimensió més social de la nostra fe i ser conscient que se’ns convida a acollir a tothom que acudeix a les nostres parròquies”, comenta el Vicepresident Diocesà d’Acció Social, Marcos Moner.
Les parròquies, lloc d’acollida
Com podem abordar el fenomen de la immigració en les nostres parròquies i els nostres Centres? “La mirada ha de ser transformadora”, sosté D. Olbier. “Jo he d’evangelitzar també per a eixa gent. No puc seguir amb un model pensant que l’Església la formen la mare, el pare, la iaia i el gos. Eixa Església va desaparéixer ja. L’Església és molt més plural i hi ha gent que se sent fora de la mirada de l’Església. Mentre més àmplia siga la nostra mirada més evangelitzadors serem i més podrem dinamitzar la vida de les nostres parròquies”, argumenta.
I en eixa estratègia inclou també a Juniors M.D. “Quants xiquets estrangers hi ha? Quantes famílies estrangeres hi ha? Cal acostar-se a elles intentant descobrir quines coses bones porten de la seua experiència vital que ens poden aportar una riquesa per a la vida social i eclesial. La mirada és importantíssima. (…) La mirada és important perquè la mirada ens compromet”, afirma rotund. Per a fer efectiva eixa acollida, advoca perquè els joves s’impliquen en la vida de les parròquies, perquè “sent testimoni de col·laboració i d’implicació en la parròquia atrauen necessàriament als xiquets i als joves”.
“Arrepleguem el guant llançat per D. Olbier perquè els joves participem més, una cosa que intentem promoure en aquests ‘Espais’ al voltant de qüestions més socials que ens serveixen als cristians per a donar el nostre testimoni”, conta Marcos Moner.
El testimoni, fonamental
El Delegat Episcopal de Migracions va donar la recepta per a convéncer als cristians poc inclinats a aquesta acollida: “el testimoni”. “Allí on vegen a Juniors, a Cáritas, a les confraries implicades en l’acollida, en la protecció, en la promoció de les persones migrants, això convencerà. El testimoni de l’Església només es veu a través de la realitat que un comparteix”, va transmetre, sense oblidar que “l’Església el que no pot fer mai és entrar en confrontació”.
La xarrada completa, coordinada pel Vicepresident Diocesà d’Acció Social, Marcos Moner, està disponible per a la seua visualització en el canal oficial de Juniors M.D. en Youtube. En ella, el sacerdot parla també de com es realitza la primer acollida per part d’institucions relacionades amb l’Església i de la gestió de fenomen migratori per part del Govern dels Estats Units.
“Atendre aquestes realitats també és estimar al proïsme”
A Moisés Vélez, del Centre Juniors Sant Bartolomé de València (Zona Russafa), li “va moure per complet” la sessió. “Em va impressionar eixa idea que ha d’existir el dret a emigrar, però també el dret a no haver de fer-ho, a viure en pau en la pròpia terra”, comenta. Per part seua, Luis Subiela, del Centre Juniors Foc Verd de Burjassot (Zona Mestral), ressalta que es tracta d’“un tema súper necessari i, a més, súper complex”.
Així mateix, afirma que li va agradar “molt conéixer la figura del Delegat Diocesà” i que li “haguera encantat poder aprofundir més en el tema”. “Atendre aquestes realitats”, resumeix Eva, del Centre Juniors La Asunción de Benimaclet (Zona Voramar), “també és estimar al proïsme i és la nostra responsabilitat seguir el camí que Ell ens marca”.
